Què són les sals minerals?

Les sals minerals són compostos inorgànics que també constitueixen els minerals que formen part de les roques o que es troben dissolts a l’aigua i es poden trobar en els essers vius de tres formes: precipitades, dissoltes o associades a substàncies orgàniques.
- Com a sals precipitades en estructures sòlides. Proporcionen sosteniment o protecció, externa o interna, a les parts toves de l’organisme (closques dels mol·luscs, ossos dels vertebrats, conquilles dels foraminífers, espícules de les esponges...).
   - Com a sals dissoltes en els líquids dels organismes. Quan una sal es dissol, es dissocia en els ions que la constitueixen (positius o cations i negatius o anions). Aquets ions poden actuar en alguns processos fisiològics.
   - Com a sals que formen part de biomolècules (per exemple, I-1 per fabricar hormones tiroïdals, PO43+dels fosfolípids de les membranes biològiques, Fe2+ de l’hemoglobina, Mg2+ de la clorofil·la...).

 

Processos en què intervenen

Funcions

   - En la transmissió de l’ impuls nerviós. El pas de Na+  i de K+ a través de la membrana de les neurones genera un potencial elèctric d’acció que es desplaça al llarg de la membraga, de manera que constitueix un impuls nerviós.
   - En la contracció muscular. El Ca2+ regula la interacció de les proteïnes actina i miosina, i així controla la contracció de les fibres musculars.
   - En la síntesi de molècules orgàniques importants: clorofil·la  (molècula imprescindible per a l’activitat fotosintètica dels vegetals; es troba als cloroplasts i conté Mg2+), hemoglobina i mioglobina (proteïnes dels glòbuls vermells de la sang i dels músculs, respectivament, que porten un àtom de Fe2+ al qual s’uneix un  àtom d’oxigen), hemocianina (proteïna que transporta l’oxigen a la majoria de mol·lusc; conté Cu2+, que li proporciona el color blau característic).
   - Altres processos, com la coagulació de la sang, l’activació del sistema de complement, etc.

   - Funció estructural. És típica de les sals precipitades.
   - Funció reguladora de l’acidesa o pH (pressió parcial de H+), fonamental per a la majoria de reaccions bioquímiques. Les sals dissoltes es dissocien en els ions corresponents, els quals es poden combinar amb els H+, la qual cosa pot fer variar el pH. Per això, el pH es pot mantenir aproximadament constant alliberant més o menys quantitat d’aquests ions. Aquesta capacitat reguladora del pH s’anomena funció esmorteïdora o tampó.
   - Necessàries per a algunes activitats enzimàtiques. Hi ha enzims que necessiten algun ió per ser actius (en aquest cas, l’ ió actua com a cofactor).
   - Altres funcions. Alguns ions o sals afavoreixen la solubilitat de certes biomolècules, de manera que fan possible el seu transport pel medi aquós (per exemple, les immunoglobulines).
   - Osmosi. És el pas de dissolvent a través d’una membrana semipermeable situada entre dos compartiments de concentració diferent d’un solut que no pot travessar la membrana. El dissolvent passa des de la solució menys concentrada cap a la més concentrada. Les membranes biològiques es comporten de manera semipermeable, és a dir, deixen passar l’aigua però no alguns soluts. Per això, l’osmosi és freqüent en molts processos vitals en què una cèl·lula es troba en un medi més concentrat ( hipertònic ) o 
(hipotònic) que el seu medi intracel·lular.