|
Els àcids nucleics són grans molècules constituïdes per la unió de monòmers, anomenats nucleòtids. Els àcids nucleics són l'ADN i l' ARN.
Els nucleòtids són molècules que es poden presentar lliures en la naturalesa o polimeritzades, formant àcids nucleics. També poden formar part d'altres molècules que no són àcids nucleics, com a molècules portadores d'energia o coenzims. Els nucleòtids es formen per la unió d'una base nitrogenada, una pentosa i un o més àcids fosfòrics. La unió d'una pentosa i una base nitrogenada origina un nucleòsid, i el seu enllaç es diu N-glucosídic . Per això, també un nucleòtid és un nucleòsid unit a un o més àcids fosfòrics. Les bases nitrogenades poden ser púriques o pirimidíniques. |
Els mononucleòtids
Els mononucleòtids són estructures d’un sol nucleòtid. Alguns d’importants són els següents:
- ATP (adenosinatrifosfat). Transportador intracel·lular d’energia. La hidròlisi de l’enllaç fosfodièster genera ADP (adenosinadifosfat), un fosfat lliure i energia metabòlica (7,3 kcal · mol-1). L’ ATP també es pot hidrolitzar a AMP, de manera que proporciona el doble d’energia. - UTP, CDP, GTP, etc. Són cofactors i transportadors. - cAMP (AMP cíclic), cGMP (GMP cíclic); són derivats de l’ ATP i del GMP, respectivament. Funcionen com a missatgers intracel·lulars. - Coenzim A. Actua en reaccions del metabolisme lipídic. |
Els polinucleòtids
Són polímers de mononucleòtids que formen llarguíssimes cadenes lineals. L’esquelet bàsic està format per pentoses alternades amb grups fosfat, i les bases nitrogenades es disposen com cadenes laterals.
|